Menorca en el Dia Mundial de l'Aigua

last modified 2010-03-23 11:32
Menorca en el Dia Mundial de l'Aigua

L'aqüífer no es recupera ni en els anys plujosos.

Com aquell qui gasta més del que ingressa, Menorca està traient encara més aigua que la que entra. I ho està fent perquè es mantenen pràctiques abusives (xalets amb grans extensions de gespa verda a l'estiu, camps de blat d'indi que es reguen a les hores de més sol en el mes d'agost) o instal·lacions obsoletes (imagineu com deuen estar les xarxes públiques d'aigua, que el Pla Hidrològic es planteja com objectiu que no es perdi més del 30 % de l'aigua que hi passa).

El que està fent mal als aqüífers no és l'ús de l'aigua. Es l'abús que s'en fa en casos com els denunciats. I les conseqüències no són poques. La construcció de la dessaladora de Ciutadella costa 42 milions d'euros, els pous que es salinitzen seran molt mals de recuperar, les fonts ja no ragen i els torrents duen aigua més poc temps a l'any.

De la mateixa manera, el mantenir activitats o instal·lacions que contaminen l'aqüífer també té els seus efectes negatius per als ciutadans. L'excés d'adobs en zones d'horta d'oci o en l'agricultura professional intensiva, els nuclis residencials amb pous moures filtrants, o els abocaments il·legals de purins a torrenteres, són encara una realitat a la nostra illa. I no voler posar-hi remei ens condueix a haver de comprar garrafes d'aigua o a adquirir sistemes de filtratge, perquè els nitrats superen el màxim permès per la normativa sanitària.

En els darrers anys, s'estan veient alguns canvis, que encara són pocs. S'estan fent inversions importants en alguns municipis per frenar les grans pèrdues que es produeixen en les canalitzacions públiques. També es van construint fosses sèptiques a les finques ramaderes, es fan analítiques de terres per evitar l'adob excessiu, es penalitza l'excés de càrrega ramadera o es plantegen millores en la depuració de les aigües urbanes.

Malgrat això, encara manca sentit de la responsabilitat en algunes institucions, que mantenen postures o polítiques contradictòries amb els objectius de recuperació de l'aigua. Per exemple, no hi ha quasi bé labors d'inspecció en el compliment de la legislació en matèria d'aigua. Els ajuntaments no es decideixen a tornar a incorporar a la normativa urbanística la construcció de cisternes per aprofitar els pluvials. I l'esborrany del Pla Hidrològic de Balears pretén infringir la normativa europea en matèria d'aigües abans que afrontar de manera real els reptes que tenim davant.

El resultat d'aquesta manca de decisió és que els nostres aqüífers no aconsegueixen recuperar els nivells adequats, encara que hi hagi anys prou plujosos. En el Dia Mundial de l'Aigua no està de més, idò, recordar que a Menorca l'aigua segueix essent un bé que hem gestionar amb molta cura.