A Mercadal cuiden les vinjolites

last modified 2007-09-19 10:58

Ens han arribat unes fotografies ben curioses d'Es Mercadal. Es tracta del local "Ca n'Internet", on s'esforcen a fomentar la nidificació de vinjolites. Des del GOB volem felicitar la iniciativa dels propietaris d'instal·lar nius artificials. Deim que és ben curiós perquè en els darrers anys el que hem observat en diferents ocasions és la destrucció de colònies senceres d'aquesta espècie.
La vinjolita (Delichon urbica) és un ocell migrant que passa l'hivern a l'Àfrica subtropical i que arriba al Mediterrani durant la primavera per criar. És un parent de les oronelles i, com aquestes, construeix petits nius de fang. Antigament els construïa a coves i penyals, però avui dia s'ha convertit en una espècie "urbana", que li agrada emprar els enfronts de les edificacions per niar.



Les vinjolites són experts mestres de cases. Normalment, cada parella intenta emprar el niu de l'any anterior fent-li uns apedaçaments ràpids, perquè la nova construcció vol dir tenir ocupada la parella durant dues setmanes transportant contínuament al bec petites bolles de fang, per finalment entapissar-lo amb plomes i herbes. També fan proves d'adherència deixant algunes bolletes a assecar, per tal d'assegurar-se que és un bon lloc. Si la cosa surt bé, a finals de maig comença la incubació i a finals de juny neixen els pollets. En ocasions, quan aquests ja volen, intenten  una segona posta.

Les vinjolites són bàsicament insectívores. Com les vinjoles (Apus apus i Apus pallidus), que també habiten els espais urbans, capturen un gran nombre de mosquits, especialment durant els capvespres.

La seva presència hauria ser motiu d'alegria no només per la seva dieta sinó perquè respectar els seus nius, amb les petites molèsties que suposen, fan de les ciutats espais més ambientalitzats, donant així qualitat de vida. Uns pobles i ciutats amb espais on passejar sense cotxes i amb abundants arbres i ocells sempre són mes agradables per habitar. Les vinjolites hi aporten el seus vols i sons característics. Com nosaltres, fa temps que van decidir deixar les coves i provar de viure amb l'espècie humana. Només fa falta un poc de respecte pels seus nius i a Es Mercadal ja ho saben. Enhorabona.